Vels al cel

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 8 OCTUBRE DE 2022
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

El 1987, el cantant Sting presentava “They dance alone”, una cançó convertida en homenatge a les dones xilenes que ploraven els familiars assassinats pel dictador Pinochet. Per què estan ací, ballant soles? / Per què hi ha tristesa en les seues mirades? Quasi quatre dècades després, aquells versos de llàgrimes i punys en alt continuen vigents. Pertot arreu, dones dotades d’un coratge infinit, abraçades al dolor que els conflictes armats o els radicalismes religiosos descarreguen sobre elles, reclamen veritat i justícia.

Ara mateix, l’udol prové de l’Iran. En l’univers dels aiatol·làs, abanderats de la revolució islàmica del 1979, es creu que els cabells o els braços femenins són pell de dimoni. Aquesta és la raó per la qual les dones i les xiquetes s’han de cobrir el cos: per evitar despertar desitjos libidinosos en els mascles. Si s’hi neguen, bufetades i bastonades en ple carrer, multes, fuetades, empresonament. O tot alhora. Perquè per als ultraconservadors d’Iran, les dones són organismes lascius, instigadors, rebels i busca-raons, però no són humans. Per això els homes s’encaboten a mantenir aquests monstres sota control i no atorgar-los ni un sol dret.

Masha Amini tenia 22 anys. El 16 de setembre, la policia de la moralitat la va arrestar a Teheran per considerar que duia mal posat el hijab, el vel islàmic. A les poques hores, entrava en coma. Tres dies més tard, moria.

Les iranianes, víctimes de submissió des de fa més de 40 anys i horroritzades per l’assassinat de la jove compatriota, han dit que prou, de tanta humiliació. S’han arrancat els vels i els han llançat a l’aire, lluny dels seus cossos ultratjats. Veus i vels han sobrevolat el planeta i han incendiat els nostres cors i les nostres goles. Ara, milers de veus les acompanyem en la seua dansa de reivindicacions on elles, les valentes d’Iran, no deixen de lluitar per totes les Masha presents i futures.

Un dia ballarem sobre les seues tombes, lliures.

Fa temps, Sting animà les mares xilenes a no perdre l’esperança i, amb voluntat i unió, aquell exèrcit blanc i ple d’amor va aconseguir justícia. A l’Iran també. Un dia ballarem. Sobre les seues tombes. Lliures.

No serà de cap altra manera.