La meua Queen

 

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 24 SETEMBRE DE 2022
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Jo també tenia una Queen. Com era d’esperar en una monarquia, no la vaig triar. De fet, mentre jo tafanejava pel seu úter, desconeixia qui, una vegada fora del cos, es convertiria en la meua mare i m’acompanyaria pels senders del futur. Se’m va imposar un dia de tardor de fa ja molts anys, i l’univers no em va preguntar si em vaig sentir feliç d’haver aterrat al seu regne. Però he de confessar que ho era. I ho vaig ser. Sempre.

Per parir-me entre llençols i comares del veïnat, la meua reina va posar totes les seues forces. No es tractava de forces armades, òbviament, sinó forces molt més potents, a rebentar d’estima i de desitjos incontrolables d’abraçar-me i protegir-me. Des del mateix moment en què vaig nàixer, vaig esdevenir el seu tresor, la joia de la corona, el guardó que se li havia atorgat.

La meua Queen, tot s’ha de dir, no exercia com a tal. Era treballadora, vivia pendent de les necessitats més urgents del seu clan i, des del tron de matrona, vigilava les cruïlles de la vida que pretenien perjudicar-me. Era l’autèntica emperadriu de la prudència i de l’anticipació, i no aspirava a sotmetre cap voluntat ni apropiar-se de cap territori que no fora el de l’honradesa.

Jo tenia una Queen. La seua riquesa no li plantà mai carrosses a la porta de casa o gaiters anunciant-li l’alba d’un nou jorn. Ni falta que li feien. Perquè el patrimoni desmesurat de què gaudia estava fet de bons sentiments i temps generós que dedicava a cosir les ferides que el caminar de la vida m’anava obrint. La meua reina va ser una dona aclamada i una mare poderosa en l’immens domini de les seues abraçades.

Tots tenim o hem tingut una reina. O diverses. Perquè des que el món és món, hi ha hagut una infinitat de dones monarques, humils, capaces d’alçar i de mantenir elles soles castells i catedrals de fang sense explotar ningú. Emperadrius de terra plana, de senders de pols, de barriades obreres, de casetes de pescadors o de tallers nocturns, han lluitat i continuen lluitant amb les mans pelades per rescatar les muralles del seu imperi esquifit i alhora universal. Per elles valen la pena aplaudiments i trompetes a l’aire. Per elles, les nostres reverències més profundes.