Res a fer

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 10 SETEMBRE DE 2022
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Tal vegada era una vesprada d’estiu i la migdiada obligada regava l’atmosfera d’un silenci grapejat només pel cant de les xitxarres. O era un diumenge de paella i els adults assistien al partit de futbol televisiu, o una parada d’autobús d’aquells que passen un colp a la vida i t’atrofien els nervis, o la sala d’espera-i-desespera del metge o l’eterna hora del dinar que no arriba mai... La qüestió és que, en una època no molt llunyana, hi havia tantes ocasions perquè els més joves clamaren als quatre vents que morien d’avorriment que ningú no donava cap valor a aquells moments en què no trobàvem res a fer, i el temps, el preuat temps de la vida, s’esmunyia entre els dits amb una lentitud espessa sense aportar-nos, aparentment, ni ofici ni benefici. En aquells anys, els infants no disposaven d’agenda d’activitats ni, molt menys, algú que els portara amunt i avall de la geografia i els esperara durant hores assegut al cotxe.

Remugàvem que ens avorríem i, davant de la mirada inexpressiva dels pares, les nostres ments generaven milers d’imperis fantasiosos per satisfer-nos. Amb quatre trossos de tela, recreàvem pobles sencers i hi féiem viure i conviure personatges. Un parell de bastonets, i ja teníem l’helicòpter per recórrer la pell del món. Unes pàgines de llibre i, de sobte, s’obria l’univers als peus del llit. Viatjàvem, lluitàvem, descobríem, negociàvem, i tot a mitja veu per por que els ecos de la nostra fructífera imaginació foradaren la closca del cervell dels adults. Ens avorríem, juràvem, però no recorde més creativitat individual o compartida que aquells instants en què ens abandonaven a la nostra sort i nosaltres, éssers tendres i il·lusos, vivíem la vida cap endins. Beneït avorriment que ens feu créixer i allunyar-nos de la rutina esquifida que ens envoltava. Beneït avorriment que ens va atorgar la força d’eixir vius dels pous de la misèria.

Ara, sembla que els menuts no s’avorreixen mai perquè van a tot tren i, entre activitat i activitat, disposen d’un mòbil que els ompli les bombolles de temps lliures amb imatges que anestesien la fantasia. És possible que prompte les criatures nasquen amb poc de temps a perdre. Ni per viure. O per somiar.