Necessite un llibre

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 8 ABRIL DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Tinc un problema: necessite un llibre. Ja sé que, d’entrada, no suposa cap complicació: disposem d’una bona xarxa de llibreries i biblioteques que, cal dir-ho, aguanten com poden l’embat d’una societat que sol fugir de qualsevol manifestació literària, i més si és en la nostra llengua. Celebrem la Plaça del llibre, per difondre les obres d’autors i autores d’ací. Es convoca la Fira del Llibre de València que, des del 27 d’abril, tornarà a omplir els jardins dels Vivers de literatura i de totes les persones que se n’alimenten. Sí, si et ve de gust, és fàcil adquirir una lectura.

Però, així i tot, continue amb el meu dilema perquè el llibre que busque no és solament per recórrer-lo i comentar-lo amb algú, si és que tinc la sort de trobar qui hi estiga interessat. Jo, l’obra que reclame és per instal·lar-me entre les seues pàgines i viure-hi. Per poder carregar-me a l’esquena la motxilla de l’expectació i tirar amunt pels cavallons de l’argument, saltant els barrancs dels paràgrafs, vorejant metàfores i navegant pels rierols de mots. Per arribar al punt àlgid de la narració i, des d’allí dalt, recrear-me en el paisatge dels signes de puntuació que trenquen o lliguen, o en la línia de l’horitzó que intuïsc però que encara no albire perquè s’amaga darrere les últimes clarors de la història.

Vull convertir el llibre en el meu refugi privat i sagrat, ocupada a intimar amb aquest o aquell personatge, a descobrir els secrets de totes les Madame Bovary, a recuperar el meu passat de la mà de vocables abandonats, a riure’m d’allò dolent que habita cel i terra. I, de tant en tant, quan m’assetge la curiositat, abandonar-ne la lectura i aventurar-me en el món dels humans de carn i ossos on la paraula, amb el seu farcit de sentits diversos, de bellesa i de força per canviar el món, agonitza d’inanició.

En l’immens Titànic que és aquesta societat dirigida per opinadors i opinadores a la carta, per boques on només bull la desqualificació gratuïta, resulta urgent retrobar-nos amb la literatura i fer-ne nostres les paraules inspiradores. Necessitem creure que encara estan a temps de rescatar-nos de la mediocritat desfermada.