ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 25 MARÇ DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
És
diumenge de Falles. Des de la terrassa del bar on he anat a parar, l’horta maragda
competeix amb l’atzur del cel, i l’aire anuncia que la primavera ja fa
cosquerelles a la panxa de l’hivern. Mentre celebre la fortuna d’habitar aquest
espai de serenitat, una parella i el fill d’uns sis o set anys seuen a una
taula veïna. D’immediat, la criatura trau una caixa de la motxilla del pare. L’obri
i mira els adults somrients que, amb el cap, li semblen dir que sí, que
endavant. El xiquet, el tresor a les mans, camina cap a la font que, casualitats
de la vida, cau a tocar de la meua cadira. Ni per un segon dubte de les
intencions del menut. Per això, quan acosta l’encenedor a la metxa del petard i
l’encén; quan terra, copes i servidora senten el sacseig del coet en la pròpia
carn, jo ja tinc les orelles tapades per evitar que el bombardeig em travesse
els timpans.
A
partir d’aquest instant, el dimoni de la pólvora no para d’esgarrar l’atmosfera
amb una corrua de detonacions ensordidores que ens impedeixen xarrar, llegir o contemplar
les musaranyes en pau, i que ens obliga a abraçar les pobres mascotes, paralitzades
de terror. Mentre els progenitors del pirotècnic de Primària es delecten amb un
plàcid esmorzar, la resta de la ciutadania, que també vivim ací, que també
pretenem gaudir d’un ambient reposat, que també tenim dret a no veure’ns
involucrats en activitats que no són del nostre gust, ens esforcem per
controlar-nos i no llançar-nos en bloc a posar a remull a la font coeters intrusos
i derivats.
Així
i tot, ja veus tu, m’agraden les Falles. Les vaig descobrir de jove i em
recorde amb els ulls oberts com a plats en la meua mascletà iniciàtica; amb un
somriure d’orella a orella en entropessar amb els primers ninots; i amb ales al
cor quan, més tard, vaig conéixer les bandes de música. El que continue sense
entendre, però, és com una celebració (en definitiva no es tracta de res més
que això), està legitimada per alterar-nos tant el dia a dia. No es podria
conjugar, en el futur immediat, festa i mirament pel veïnatge? Actes
multitudinaris en la via pública a diari i respecte a l’abast de tots? Mirem
d’aconseguir-ho. Per favor. No som ninots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada