De l'amor i la guerra

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 14 OCTUBRE DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

A la vora de la piscina, dos parotets fan l’amor. Bé, no sé si aquests insectes de l’orde dels odonats ho expressarien d’aquesta manera. És possible que parlaren d’emparentar-se, de procrear, de continuar l’espècie. Així, a seques. Sense sentiments pel mig. Perquè els sentiments són, quasi en exclusiva, cosa nostra. O això s’encabota a creure la humanitat. Per aquesta raó ens sentim espècimens formats d’àtoms d’empatia i de generositat. Des que naixem, ens eduquen per ser tot tendresa i permetre un dia donar ales a un capvespre perquè ens erice la pell; a un desig anhelat perquè ens paste el cor; a paraules toves perquè ens humitegen la mirada. Són tants els instants que ens reblaneixen l’ànima, que podem afirmar que vivim submergits a tothora en un embolcall d’emocions. I és que en realitat, deixant de banda l’arquitectura científica dels nostres cossos, som, per damunt de tot, baüls carregats de sentiments que es mouen per la vida.

De vegades, però, aquests brancatges de passions, si són mal entesos, també ens paralitzen, ens torcen i ens duen a declarar escenaris de guerres organitzats per les nostres consciències (ben sovint, cruels i implacables) per salvar fronteres, religions, patrimonis... Com des de fa una eternitat arreu de tot el món. Com des de fa uns anys a Ucraïna. Com des de fa dècades a Israel i Palestina. Perquè, partint de l’amor, hi ha qui arriba a odiar i acaba oblidant els bellíssims referents inicials i justificant la violència en qualsevol forma. Algunes passions nostres ens poden portar a activar les enemistats i a obligar-nos, amb el pas del temps, a situar-nos en un terreny volcànic que entrara en erupció tard o d’hora. Després, un bon dia, passades les batalles i les ràfegues d’agressivitats, ens mirarem les mans i descobrirem que les tenim buides; que ja no ens queda cultura, ni esperança, ni bellesa de l’existència. Tan sols, de vegades, l’orgull de la supervivència. Res més que això. Tan miserable com marcit. Perquè, passe el que passe, només serà una minúscula victòria plantada sobre un cos fet de destrucció, ganes de venjança i improbable reconciliació. Un present i un futur sobre un cos inert de mort.