Natalici

De primer, quan va nàixer, ens vam pintar als llavis les cinc lletres del seu nom per assaborir-lo nit i dia. Després, ens vam deixar inundar per la melodia de la seua primera veu i pels seus gestos de vellut. Sense pietat, li furtàvem besos, abraçades i somriures que preteníem guardar només per a nosaltres. Els capvespres només tornaven per vigilar-li el descans, i l'alba tan sols naixia per espantar-li els malsons.
Amb el pas del temps, vam aprendre a observar-la de lluny, mentre, discretament arrecerats darrere l'amor, intentàvem construir-li un camí sense revolts ni ponts fràgils que travessen rius tumultuosos.
Amb ella, hem descobert que de vegades el silenci parla, que el cor sempre perdona i que junts som invencibles.

D'ací a uns minuts, la nostra filla complix 21 anys. Li regalarem, com cada dia, la nostra vida i el nostre amor infinit.

Aquesta vesprada, a les 17.14 en punt, un vent rialler ha baixat del nord. Que el seu alé perfumat apague les flames de l'odi i alimente la nostra llibertat.

Per fi, ja està ací!

Acabe de sopar un bullit d'estrelles tendres, amanit amb quatre gotes de pluja del desert, reserva del 2000. En acabant, dues tallades de lluna, amb un raig de licor de plata. A l'hora del café, no m'he resistit a servir-me una copa de nit fosca ben freda. Em desvetllarà, cert. Però quan els somnis m'acaronen, sé que la nit em cobrirà amb el mantell daurat de l'alba.

31: treballadors que han trobat faena al mes d'agost en tooooooot l'estat espanyol. Iu-pi.
600.000: euros. Res. Quatre xavos que su majestad y su infanta fan circular entre carteres privades sense hisendes furonejant-los la seua moralitat.
91: milions d'euros. Preu que l'equip de futbol del PP, subvencionat per un banc rescatat, paga per un toca-pilotes.
400: euros. Una de les múltiples multes estiuenques per "provocar l'autoritat i alterar l'ordre públic" parlant valencià i mira que vos agrada furgar i fer mal.
43-47-7: metro València. Morts, ferits i anys de silenci i menyspreu.
11: setembre. Veïns del nord. A vore si és veritat.
5: setembre. Malgrat tot, malgrat alguns: bon dia.

Estava anunciat; per això he aguaitat a la finestra i m'hi he quedat fins que el capvespre ha començat a devorar ombres. Ho necessitava amb desesper, quasi amb ràbia. De sobte, el cel s'ha posat generós i s'ha sacrificat per nosaltres. 
Hui, ha plogut versos. I el món ha tornat a salvar-se.

Quina deu ser la veu que t'impulsa a continuar endavant, quan els anys t'han encorbat l'esquena i l'esperança? Quin déu d'anar per casa t'acompanya en l'últim tram del sender de la vida? Per què no puc penetrar la foscor que et sepulta lentament? Per què, mare, em parles com si jo ja fóra passat?