Sobre la taula hem deixat oberts cinc llibres de poesies: tres de l'Estellés, de mots durs i feridors, per si l'enemic es posa pesat, i un parell de Martí i Pol, cas d'haver de lluitar contra cors més tendres. Davant, una capsa plena de llapis, pinzells i un pot immens on hem atrapat els colors de l'Arc de Sant Martí per si necessitem fer parlar les parets de les ciutats. També hem arreplegat totes les veus escampades pels nostres pobles i les hem reunides en un sol clam. Tenim presents les memòries dels avantpassats que hi volen dir la seua, i les biografies i les obres dels literats que han forjat les pàgines de la nostra literatura. A més, sense preveure-ho, han comparegut els maulets, embolicats en la nostra senyera, i s'han assegut davall de les oliveres centenàries que vigilen el pas del temps. Tenim convocats els vents de Mallorca, les neus dels Pirineus i els trons del Montgó. Han anunciat la seua presència els antics reis de la nostra Confederació, eterns senyors d'aquestes terres; els vells republicans d'aquesta València resistent, i els pescadors de l'Albufera que ens prestaran les seues xarxes de plata. De la mateixa manera, confluiran al nostre voltant les veus càlides d'estima de Raimon i d'Ovidi.
Formem un exèrcit valent forjat en la humiliació de les batalles perdudes i de les terres expoliades i socarrades. I, tanmateix, en aquesta esplanada del Puig regna un silenci sever i alhora esperançat. Ens mirem. Unflem el pit ostentosament i tots a una comencem a marxar, a clamar la nostra identitat, a recordar noms perduts, a escriure i a cantar ben alt en la nostra llengua quasi extingida. I així procurem tornar a la vida els nostres orígens i aquells que els van apadrinar.
Allà baix, l'enemic, com un fardatxo rabiós, manté en alt la nostra sentència a mort.
Comença la resistència. Comença l'última batalla contra l'oblit.