ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 15 D'ABRIL DE 2017
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
I si el món haguera nascut d’un
vers i d’una veu?
Despertes i somrius: per fi
ha arribat el moment esperat. Aguaites per la finestra i descobreixes que una
pluja inversa de versos s’ha enlairat per saludar el nou dia. I rius, perquè saps
que és hora de celebrar les paraules.
Com que les hores desfilen veloces
i coquetes sobre la passarel·la del temps, t’afanyes a enfilar-te una camisa de pergamí i
uns braçalets de tinta blava: hui és dia de deixar-se cobrir per l’art,
d’esdevenir art.
Vas a la cuina i saludes el trobador
que bat les parpelles per fer el cor a la balada que interpreten les torrades
sucoses d’oli i la llet tèbia.
Reculls d’ací i d’allà un
parell d’alexandrins suaus que et llances d’esma sobre els muscles, i penses
que no hi ha res com abrigar-se amb un grapat de síl·labes ben esponjoses per arrecerar-se
de la frescor de la primavera.
Baixes al carrer i no t’estranya
trobar-hi voreres que cantussegen, fanals inclinats per depositar rondalles a
cau d’orella i fonts llançant dolls de gotes platejades que, en esclafir, amollen
títols novells. Sembla com si, de sobte, cel i terra hagueren adquirit una textura
de cotó-en-pèl, de full de seda. Camines, alegre, perquè hui tot sona a literatura.
T’agradaria participar dels diàlegs
teatrals entre caderneres i teuladins però la seua obra té lloc allà dalt dels
arbres que esguiten l’albereda. Et pares a contemplar com una anciana reté una
gosseta nerviüda amb quatre tirallongues que juguen a enllaçar monosíl·labs. Més
enllà, una colla d’adolescents comparteix amb fruïció una història d’amor de
paper on una mà experta ha pintat restes del naufragi d’uns enamorats.
Un agent manté un ull sobre
el trànsit i l’altre sobre la pàgina de qui sap quina gran novel·la que el té
encisat. Els comerciants depositen a les cistelles de la clientela ressenyes
d’obres que un dia els van marcar. Els passatgers dels autobusos s’asseuen
sobre relats sòlids i volums de pes escrits fa anys però que sempre tornen a nosaltres
per fer-nos llum, por o, simplement, companyia.
Tanques els ulls i
assaboreixes l’instant en què la humanitat va decidir parar de sacrificar existències
a les guerres del costat de casa. En realitat, no volem matar. Només pretenem viure
la nostra vida i les vides buscades, renàixer mil vegades.
Per això, hui et dirigeixes,
amb el cor i el futur oberts, cap a la Fira del Llibre. T’hi esperen les vides.
Totes. T’hi espera la Literatura.
1 comentari:
Ja sé que per precaució no publica els comentaris, però li dic: Magnífic article.
Publica un comentari a l'entrada