dissabte, 8 d’octubre de 2011

Admire sense reserves la gent forta. No em referisc als King-kong de gimnàs unflats d'anabolitzants, ni als exhibicionistes de platges o als emprenedors existosos. Parle de l'ancià vacil·lant que arrossega el carro de la compra mig buit; dels pares que vetlen el fill malalt; de l'adolescent que descompta hores de son per estudiar; de qui acull un familiar a sa casa seua;de l'emigrant abatut que continua caminant;de qui ha perdut el treball però no la dignitat; de la viuda que s'alça cada matí per foragitar el buit que l'assetja...
Permeteu-me que respire al vostre costat i que el vostre coratge impregne el meu cor.