dimarts, 15 de febrer del 2011

La nostra llengua

La nostra llengua és viatgera incansable.
Vingué del nord, s’escampà pel sud, per l’est i per l’oest, i habità pobles i ciutats.
Travessà laberints foscos i ponts suspesos sobre els precipicis de la incultura.
Va estar a punt de morir, moltes vegades, reclosa en illes d’oblit.
Sobrevisqué, entestada a no desaparéixer, sobre el jaç càlid dels llavis dels seus fills i filles.
S’esforçà per tornar a brillar, malgrat les dagues que li van clavar, i aconseguí salvar-se, allotjada en la vida de tots els qui la recordaven.

Ara que quatre renegats intenten, amb les seues boques fangoses, arrancar-nos les arrels a mossos, somriem confiadament. Sabem, ho hem sabut sempre, que cada udol del seu alé podrit farà retrunyir més i més enllà els batecs de la nostra llengua.



.