Ho he decidit de sobte aquesta vesprada. Anhelava anar-me'n, viatjar, volar lluny d'ací. Ja sé que no era moment d'abandonar les meues obligacions familiars, laborals i socials, però necessitava carregar-me d'energia; tornar a creure que l'impossible és possible; que el món sencer m'espera amb els braços oberts; que la fantasia i la il·lusió sempre guiaran la meua vida; que els amics m'adoren; que encara puc véncer en tots els camps de batalla; que sóc immortal, especial, única...
Aquesta vesprada, he viatjat amb els ulls tancats.
Durant unes hores, he tornat a tindre 20 anys.