dissabte, 4 de febrer del 2012

Ho repetiré una i mil vegades, si cal: sóc una bona professional, complidora i preocupada pel meu alumnat, estúpidament servicial, devota de les hores extraordinàries no retribuïdes ni agraïdes, especialista en el que calga per cooperar en el que calga, addicta a les reunions de grup, de nivell, d'etapa, de cicle, de família i de barri, i tot, a canvi d'un salari retallat i d'una consideració familiar, política i social majoritàriament nefasta. Tanmateix, aspire a continuar treballant en el que més m'agrada, és a dir, l'ensenyament. Això, sí, en unes condicions dignes, per a mi i per al meu alumnat. He lluitat, lluite i lluitaré per aquests drets elementals que uns energúmens il.letrats, sostinguts per uns ídems, intenten arrebassar-nos. En aquesta situació sense precedents i extraordinàriament greu, estic disposada a usar totes les armes al meu abast per defensar el que queda del nostre patrimoni educatiu abans que la situació siga irreversible. Per això lamente profundament que, damunt de la que ens està caent al damunt, s'utilitze, com a argument per paralitzar algunes de les nostres accions, que la nostra postura "perjudica" la qualitat de l'ensenyament. Perdoneu si hi insistisc: no sóc jo qui perjudica, no sóc jo qui atempta contra la cosa pública: és el Partit Popular. No dispersem les nostres forces.

1 comentari:

Jesús Párraga ha dit...

http://parlemdunaltracosa.blogspot.com/2012/02/temps-de-ferro.html