Entrar a casa després d'un dia dur i sentir que les parets, els mobles, els objectes es premem al teu voltant i esdevenen un deliciós i càlid refugi. Teixir-te una manta de besos tebis. Beure, a glops tímids, una copa de perles de vent. I descobrir que el món sencer està pendent de tu.
Això és la felicitat. Enorme. Simple. Meua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada