Hui fa un mes que te'n vas anar. Et recorde amb tanta força que de vegades oblide que ara només habites en mi. Voldria tornar a viure't, ni que fóra un instant, per dir-te allò que no he sabut, per callar allò que vaig dir. Tot em parla de tu i de mi, i m'acompanya en aquest hivern inhòspit de vents tristíssims i llàgrimes de gel on em vas abandonar. 
Tu eres tot record. Jo, tot amor.
No permetré mai, mare, que neve sobre la teua memòria.