Un esmorzar és un esmorzar

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 29 JULIOL DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

“Perdona, un esmorzar és un esmorzar. I punt.”, sent que sentencia un jovenet a la colla d’amics. Em resulta sorprenent aquest debat perquè és quasi inconcebible trobar-se persones de més edat opinar sobre la convinença o no de posar-se a taula, allà a les 10 del matí, per empassar-se un bon grapat de calories. I és que l’esmorzar, a casa nostra, és una tradició profundament arrelada, d’aquelles que dibuixen l’ADN dels pobles.

Sempre he sentit justificar el nostre àpat més entranyable tirant mà del llaurador que s’alça de matinada per atendre el reg o de l’obrer que fa front a la intempèrie, i que requereixen, per sobreviure, avançat el matí, recompondre forces amb una bona pataqueta, un assortit d’embotits propi d’un cardenal i el cremaet de torn. En el seu moment, aquest parèntesi laboral devia ser qüestió de vida o mort; en determinades faenes, si no tenies molta cura, el cos difícilment haguera aguantat les dures jornades que s’estenien hores i hores. En l’actualitat, tot i l’ajust de les condicions laborals, del predomini d’altres oficis, diguem-ne més soferts, el panorama ha canviat poc. Cada dia grups d’amistats o d’oficinistes s’entaulen, en una cerimònia digna d’un altar de la Grècia clàssica, per introduir-se de ple en la panxa d’uns entrepans farcits de mil delícies mentre els platerets d’olives, cacaus i tramussos, i els pitxers de cervesa valsen per la taula al servei de les mans que els reclamen amb deler. És possible que la convocatòria gastronòmica matutina no s’allargue tant com antany perquè ara treballem d’una altra manera, que la nova concepció dels termes salut i benestar hagen diluït botifarres i costelles i ens hàgem quedat amb la simple talladeta de pernil i de tomata, o que el refresc americà haja desplaçat la bota de vi, però el que s’ha mantingut amb aquest costum és la necessitat de retrobar, al principi del dia, la nostra gent al voltant d’un plat, per pegar junts un mos a la vida en bon ambient. Ara que pel veïnat circulen mandíbules rabioses d’intolerància que pretenen devorar el que consideren diferent, és fonamental resguardar i defensar allò que ens singularitza. Ací, a la nostra terra, s’esmorza. I punt.