Censura eres tu

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 15 JULIOL DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

La seua ment maliciosa es malfia d’una obra d’art, condemna una revista infantil o se sent violentada per un pit que alleta una criatura. Sap que la llibertat d’expressió és un dels primers globus de color que es llancen al cel d’una democràcia? Llibertat per cridar als quatre vents el que eres. Llibertat per qüestionar açò o allò. Llibertat per estimar. Tot, absolutament tot, ha d’estar impregnat d’aquest dret que només atorguen els horitzons oberts, lliures de boques insultants i punys de ferro. La resta, el seu esperit fosc, és censura. Dictadura. Feixisme.

Ell censura a tort i a dret i, així, confirma que, en realitat, és un covard que viu sotmés a un temor secular: la por a la paraula. La paraula de l’altre, s’entén; la seua, més alta, més bròfega, més despoblada... aquesta té via lliure. Perquè la que aclapara la seua intolerància és la veu o les veus de la part de la humanitat que no respira com ell. Està persuadit que algunes manifestacions culturals encoratgen les revolucions, si el poble així ho reclama. Per això tira mà de la censura estricta que talla d’arrel qualsevol debat i permet que el mutisme s’impose allà on abans hi havia vida i color. Ben mirat, no és una gran victòria suprimir la dissidència, sobretot si ell, enemic de les llibertats, des de la democràcia que odia i habita semicamuflat, se n’aprofita per fer desaparéixer a garbellades allò que altera el seu univers de catacumbes.

El que de veres és d’admirar, en canvi, és lluitar contra les paraules... amb paraules. És a dir, dissentir serenament amb el bagatge lingüístic, cultural, de diplomàcies i enteses heretat de la història. Si sent que aquell argument no el convenç, haurà d’aprendre a rebatre’l amb una explicació pausada. Quan l’enutja una opinió contrària, s’haurà d’esforçar per exposar el seu raonament a l’interlocutor de manera cordial. Ho pot escriure, cantar, recitar, clamar, però ho haurà de fer només amb mots generosos i demostrar que és un ciutadà honest i no un miratge d’ésser humà.

Perquè, no sé si li ho han dit alguna vegada, qui té la mesquinesa de censurar un bes o uns versos, un cos nu o una cançó, és aquell rebotat de la societat incapaç de mirar-se en l’espill del món.